divendres, 12 de gener de 2018

LA RECERCA EN EL MARC DE LES BRÚIXOLES D’APRENENTATGE


Jordi Musons, director de l’escola Sadako, explica quin ha estat el camí de reformulació del projecte educatiu del seu centre a partir de tres eixos:

La participació
El treball cooperatiu
El desenvolupament de processos de recerca de qualitat.



Els núvols de preguntes i les brúixoles d’aprenentatge han estat els instruments per treballar per projectes i en la resolució de problemes a partir de reptes.



Vegeu la presentació completa en aquest enllaç:


dissabte, 30 de desembre de 2017

Avaluar, un procés viu, participat i en diàleg




A Educacionari, en Joan Manuel del Pozo ens situava davant del fet educatiu a partir de dues premisses: Pensar i Sentir, la reflexió i l'emoció, gens atzarosa l'elecció dels conceptes, en especial sent del Pozo qui els proposava, i assumint que les decisions estimables reclamen anar de la mà de la reflexió i l'emoció. Alhora ens convidava a establir aquest diàleg a partir de 60 conceptes, una llista, doncs, que entre termes transcendents i magnífics com poesia, ciència, estima o felicitat també incloïa d'altres aparentment més prosaics com el de l'avaluació.

 Prosaics, però, com la realitat continguda en un poema de Larkin, contundent e inequívoca, sovint el Moment de la Veritat, tant pel que fa a l'avaluat com pel que fa a l'avaluador, és el coll d'ampolla, l'embut on les grans aspiracions del fet educatiu, els nostres desitjos i objectius inicials poden veure's pervertits si el procés educatiu acaba amb una pregunta demolidora: Quina nota he tret? i en conseqüència les nostres activitats prèvies a la prevista pregunta han estat dies i potser nits de correcció de controls, per concloure en un digit amb els seus corresponents decimals.

 Cal detenir-se. Cal reflexionar, per què no amb la  al cor. Aquest és el nostre veritable i desitjat propòsit? Avaluar per qualificar i ordenar, o avaluar per ajudar a millorar i créixer a tots els que participen del fet educatiu, alumnes i mestres per descomptat però per què no els pares i mares? Avaluar, per tant, com un fet indestriable del propi procés educatiu: viu, participat i en diàleg. Avaluar per donar suport, per conèixer les nostres capacitats i les nostres limitacions. Fer de l'avaluació el que el mateix terme conté: un fet valuós.

Posar notes és un altra cosa.

Tres recomanacions:
J.Manuel del Pozo: Educacionari. Una invitació a pensar i sentir l'educació a través de seixanta conceptes. Ed. 62. Barcelona. 2014.
Nuccio Ordine: La utilidad de lo inútil. Ed.Acantilado.Barcelona. 2013
Neus Sanmartí: Avaluar per aprendre. L'avaluació per millorar els aprenentatges de l'alumnat en el marc del currículum per competències. Novembre 2010.

@joserbertolin
José R. Bertolín

Director Pedagògic de Batxillerat
Escola SANT GERVASI.Cooperativa
Director Pedagògic de Creixen Educació





dijous, 2 de novembre de 2017

La Fundació Tr@ms participa a HundrED Innovation Summit



La Fundació Tr@ms va assistir com a membre convidat a HundrED Innovation Summit els dies 4, 5 i 6 d’octubre a Helsinki. L’objectiu del congrés va ser anunciar una selecció de 100 innovacions educatives a nivell mundial.

   HundrEd és una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu principal cercar innovacions en el món de l’educació i fer-les arribar al màxim nombre de docents possible. La seva intenció és inspirar a professors i professores d’arreu per incidir en la transformació educativa.  Un dels punts claus de la seva visió és que el canvi educatiu es crea des de la base amb el suport dels equips directius.

Els criteris de selecció d’aquestes activitats i projectes es fonamenten en tres nivells, d’innovació, el d’impacte i el d’adaptabilitat. Kate Robinson, responsable d’operacions estratègiques, va col·laborar amb nosaltres a les darreres Jornades de Tr@ms per presentar la iniciativa de l’organització.

L’equip de HundrED ha rebut centenars de presentacions que han revisat i seleccionat per tal que una junta d’experts en innovació educativa prenguessin la decisió de quins projectes arribarien a la final.

La presentació oficial de les 100 innovacions finalistes es va fer el primer dia de congrés. Unes dues-centes persones vam tenir l’oportunitat d’assistir a aquest esdeveniment al ​Tennispalatsi ​Movie ​Theater de Helsinki. Al llarg dels dos dies següents vam  participar a diferent conferències sobre el canvi i la transformació educativa, així com xerrades i presentacions d’algunes de les innovacions més representatives. Un dels aspectes interessants del congrès ha estat la fantàstica oportunitat de crear una xarxa de contactes clau per al nostre incipient departament internacional.


Saku Tuominen, el director creatiu de HundrEd, va anunciar la voluntat de l’organització de crear una xarxa global per fer arribar aquestes i d’altres innovacions al màxim d’escoles i de professors possibles. Per aquest motiu han creat el projecte HundrED Schools per tal que les escoles rebin de primera mà notícies i seleccions d’activitats i així col·laborar tot donant forma al futur de l’educació. De la mateixa manera busquen col·laboradors que ajudin a trobar noves experiències educatives per fer córrer la veu i donar-les a conèixer de manera global.

Un dels propers objectius en la recerca d’innovacions és el de crear “spotlights” juntament amb organitzacions d’altres regions. Actualment HundrEd està col·laborant amb Education Changemakers a l’estat de Victòria (Austràlia). A principis de 2018 anunciarà els tres propers focus d’atenció que portaran a terme en col·laboració amb entitats locals.


La transformació educativa i la cerca d’innovacions és una realitat que ha vingut per quedar-s’hi. Iniciatives com la de HundrED ens confirmen la idea que aquesta transformació es pot realitzar amb més efectivitat si compartim el coneixement. 
   La col·laboració és un dels pilars de la Fundació Tr@ms, gràcies a la pràctica constant de compartir coneixement i crear xarxes sabem que part de l’èxit rau en la unió d’esforços.

dilluns, 30 d’octubre de 2017

L'ESCOLA ES FA UNA SELFIE

L’ESCOLA ES FA UNA SELFIE *                                                                            
L’escola es fa una selfie és un projecte que pretén apropar-se a la manera com l’art cinematogràfic ha reflectit el món educatiu a les pantalles, però no des d’un punt de vista merament descriptiu o enciclopèdic, sinó que ho fa amb una vocació activa, amb la intenció que siguin els nois i noies els qui coneguin i debatin els principals reptes de l’educació.
El projecte, d’una banda, parteix també de la voluntat de col•laborar en fer possible l’educació mediàtica, l’educació en comunicació audiovisual a les escoles de Catalunya per dotar els nens i nenes de la capacitat de saber llegir les imatges audiovisuals, de saber escriure, és a dir de saber expressar-se amb imatges audiovisuals de manera solvent, i sobretot que adquireixin la capacitat d’analitzar críticament els missatges de l’univers mediàtic i audiovisual que els envolta. I també el treball sorgeix de la feina que des de fa molts anys desenvolupa el projecte Cinescola www.cinescola.info


En l’actual situació de replantejament dels esquemes educatius, en la dinàmica de cercar nous camins per la innovació que estem vivint en aquests moments, creiem que no hem d’oblidar, justament, els alumnes.
Aquest és el repte que ens proposem: No els hem d’oblidar i els hem de donar la paraula perquè repensin i analitzin l’escola, els seus problemes, les seves deficiències; perquè expliquin com veuen el seu procés d’aprenentatge, perquè parlin de les seves relacions amb els professors i professores, i amb els seus iguals. Perquè debatin i dialoguin sobre allò que li cal a l’escola i que no han trobat, sobre les seves carències, sobre els seus errors i debilitats, però també sobre els seus encerts i els seus èxits.
I el fil conductor, l’element socràtic que pot fer possible aquesta reflexió profunda i potent, entenem que no pot ser un altre que el cinema, la imatge audiovisual, aquest fabulós i eficaç artefacte per al coneixement,  per a la introspecció i per a la reflexió.
El treball consta d’una introducció on es passa revista a bona part dels films que reflecteixen el món educatiu; d’una capítol dedicat a aspectes metodològics i de vint-i-una propostes didàctiques per al debat i reflexió presentades en set grans blocs que, entenem, abracen les grans tendències de com el món educatiu ha estat tractat per la pantalla.

*https://www.uoc.edu/portal/ca/news/entrevistes/2017/026-ramon-breu.html
                                                                                                                              Ramon Breu
   Escola SOLC 

diumenge, 22 d’octubre de 2017

Articles sobre innovació i transformació educativa

   
    Durant aquest curs anirem publicant diferents articles sobre innovació, canvi i transformació educativa. Els autors seran diferents directors i coordinadors pedagògics de les escoles Tr@ms. 
   Des de principi de curs fins ara hem publicat el d'Ignasi Roviró, director del Col·legi Sant Miquel dels sants; el de Coral Regí, directora de l'escola Virolai i el d'Albert Górriz, director de l'IE Sant Jordi. 
  Ho anirem piulant al twitter de la Fundació Trams 
🐦 @FTrams
          Ens agrada compartir 😃

La innovació com una necessitat


   Si ens fixem en la definició d'innovació: "Introduir novetats en alguna cosa" o " Aplicar les millors solucions per aconseguir nous requisits i necessitats", podem dir que una gran part dels centres educatius són innovadors perquè, en menor o major intensitat, quantitat i entusiasme, cada curs introdueixen novetats metodològiques, tecnològiques i/o estructurals. 
 El que caldria saber és quines d'aquestes innovacions s'han introduït pensant que hi haurà una resposta que doni solucions a les noves dificultats amb què ens trobem les escoles, o, per contra, s'introdueixen perquè és una moda o, simplement, perquè altres centres també ho fan. És a dir, sovint no es té en compte que les realitats socials, estructurals o de complexitat, són molt diferents entre els centres.

 En definitiva, i d'acord amb la nostra manera de fer, la introducció de novetats en el projecte educatiu de l'escola hauria d'anar lligada amb la detecció i anàlisi de les mancances i metodologies que no funcionen, juntament amb l'elaboració d'un pla estratègic per poder introduir aquestes novetats amb certa garantia. És així com la innovació esdevindrà una necessitat i no pas un ús estètic o una moda. 
Albert Górriz, director IE Sant Jordi

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Per què innovem? Fins quan?



Per què innovem? Fins quan?
  
    Des de fa uns anys i, per a les escoles de TRAMS des de molt abans, el tema de la innovació educativa està molt present en el nostre entorn. Les famílies de nou ingrés ens diuen: Venim perquè sou una escola innovadora…Companys d’altres escoles ens pregunten i què feu a la vostra escola que sou tan innovadors? 
Es fan llistats d’escoles innovadores, relació de pràctiques innovadores que podrien dividir fins i tot en In Out com determinades modes. Però per què som innovadors? 

 A nosaltres ens agrada dir que el nostre repte no és ser innovador sinó transformar l’educació. Però per què? Perquè volem garantir la millor educació per a tots i cadascun dels nostres alumnes. Innovem, transformem perquè com tots sabem el món és diferent... i cal educar nois i noies preparats per transformar aquest món, persones preparades per viure en plenitud i felicitat.
 Si tenim clar el nostre objectiu entendrem perquè som innovadors. Treballem de manera globalitzada i no per matèries perquè el món és global i no està segmentat en disciplines. Eduquem en competències socials i cooperatives perquè els caldrà treballar amb persones diferents i en molts entorns. Afrontem problemes reals, del nostre entorn perquè és el que hauran de fer front en la seva vida adulta i professional. Eduquem en valors de sostenibilitat i solidaritat perquè com diu Irina en l’Informe Rethinking education L’educació hauria de ser aprendre a viure en un planeta sota pressió. Reforcem l’autosuperació perquè calen persones amb capacitat d’aprendre i formar-se al llarg de tota la vida. Eduquem diferent perquè el món en què estem és i serà molt diferent.
 I si innovem per fer una millor educació... arribarem a un model en el qual  no ens caldrà fer-ho...? No és la innovació el que busquem sinó un millor model educatiu i no hi ha un model educatiu d’èxit sinó treballem perquè cada dia sigui millor, avaluant la seva eficàcia i plantejant-nos, partint d’una actitud de prospectiva contínua, si és el millor, si és el que els cal als nostres joves.

                                                                                        Coral Regí
                                                                                        Escola Virolai